martes, 6 de abril de 2010

MIENTEME, DIME QUE ME HAS ESPERADO ESTOS CINCO AÑOS

Ja veus, tracte de dir-te no te'n vagis i només em queda un torna aviat i una frase de Johnny Guitar; la van passar a la filmoteca dissabte, qualsevol dissabte què més dóna. No sé si saps que Standstill té un nou EP, que hi ha previstos 18 graus a això de la tres de la tarda en meitat de la Rambla, que han tancat el carrer de la farmàcia, que els capricorn es porten fatal amb els aquari i per això vaig pensar que hauries de saber que, just avui, pretenen escalar una muntanya un grup d'austríacs sense necessitat d'oxigen perquè resulta més arriscat i comenten que hi ha un planeta nou, que han captat senyals de més enllà de Mart, que dijous passat vaig complir un mes i disset dies sense mossegar-me les ungles, i és tot un èxit, creeme perquè hi ha vegades que preferiria no haver de prendre el metro en aquesta estació tan plena que sembla que s'acabés el món, per cert que la setmana passada el món i jo vam estar gairebé a punt de reconciliar-nos però només va ser un excés de cafè irlandès, bo, possiblement me l'estic inventant, i tu també, és això que cridem, que cridàvem temps. No sé si saps que estic tractant de dir no te'n vagis i que només em queda un torna aviat, i que tinc l'estranya sensació de que el tio del final de la barra s'acaba d'adonar que he de ser l'única persona al món que continua escrivint cartes amb a boli bic, blau, per a major exactitud.

.





Ya ves, trato de decirte no te vayas y sólo me queda un vuelve pronto y una frase de Johnny Guitar; la pasaron en la filmoteca el sábado, cualquier sábado qué más da. No sé si sabes que Standstill tiene un nuevo EP, que hay previstos 18 grados a eso de la tres de la tarde en mitad de la Rambla, que han cortado la calle de la farmacia, que los capricornio se llevan fatal con los acuario y por eso pensé que deberías saber que, justo hoy, pretenden escalar una montaña un grupo de austriacos sin necesidad de oxígeno porque resulta más arriesgado y comentan que hay un planeta nuevo, que han captado señales de más allá de Marte, que el jueves pasado cumplí un mes y diecisiete días sin morderme las uñas, y es todo un logro, creeme porque hay veces que preferiría no tener que tomar el metro en esa estación tan llena que parece que se acabara el mundo, por cierto que la semana pasada el mundo y yo estuvimos casi a punto de reconciliarnos pero sólo fue un exceso de café irlandés, bueno, posiblemente me lo estoy inventando, y tú también, es eso que llamamos, que llamábamos tiempo. No sé si sabes que estoy tratando de decir no te vayas y que sólo me queda un vuelve pronto, y que tengo la extraña sensación de que el tipo del final de la barra se acaba de dar cuenta de que debo ser la única persona en el mundo que sigue escribiendo cartas a base de boli bic, azul, para mayor exactitud

No hay comentarios: